m'al·lucina la ment... i no parlo de cervell, tot i no saber ben bé on rau la diferència... últimament em costa molt debatre, sóc de reacció lenta i paraules poc elaborades que sorgeixen independentment a la meva voluntat... no m'entenc molts cops, no entenc quin poder té la nit per fer-nos tan diferents al dia... i estic descobrint, per primer cop, que la lluna pot pondre's a les 19.00, però que el seu ball horari és molt més anàrquic que el solar, molt més discret ell, de minut en minut... la lluna, en canvi... hi ha qui l'anomena "puta merda d'escletxa al cel", astre sense vida i qui ni tan sols la busca, però jo... jo arribo a qüestionar-me si l'efecte mental nocturn és igual si hi ha lluna com si no, de què depèn? de la foscor? cansament? recolliment? com pot una persona confondre la seva dona amb un barret? deixar de tenir continuïtat de pensament fins que es troba en un estat elevat de consciència, connectat espiritualment o concentrat en una demanda interior? com podem sentir el nostre cos amb la vista? per què emmalalteix la ment?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada