una ombra esboça paraules amb fingida seguretat sota un cel il·luminat per un taronja lunar, va sí, que la realitat és la que volem que sigui... fluïm entre bany clorat i pinassa peculiar, tot és un joc i alhora et miro i sento maduresa, un sentiment que he sentit crèixer, canviar... m'espanta? clar que sí... ja ho saps, que sóc i aparento, i el pitjor és que m'ho crec... i les hores passen... i què farà la lluna ara mateix? aixeco el cap i no la veig, però no em fa res, la sento dintre meu, amb una intensitat imperdonable...dimecres, 29 d’agost del 2012
Llunera
una ombra esboça paraules amb fingida seguretat sota un cel il·luminat per un taronja lunar, va sí, que la realitat és la que volem que sigui... fluïm entre bany clorat i pinassa peculiar, tot és un joc i alhora et miro i sento maduresa, un sentiment que he sentit crèixer, canviar... m'espanta? clar que sí... ja ho saps, que sóc i aparento, i el pitjor és que m'ho crec... i les hores passen... i què farà la lluna ara mateix? aixeco el cap i no la veig, però no em fa res, la sento dintre meu, amb una intensitat imperdonable...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
A mi també m'espanta...però la por compartida fa menys por...
ResponElimina...és un joc, però un joc vital...sense trampes, sense guanyadors ni perdedors...és un fluïr constant i imparable...que creix i canvia i s'apropa i s'allunya...
...qui diu fingida seguretat?
delesparaules