Identitat

Hem deixat els nens amb l'àvia perquè com som de bona família, podem anar a sopar fora. Et dic que tinc un regal per tu, i tu me'l agraeixes abans de descobrir-lo, t'allargo un paquet i un paper. Primer llegeixes, "ho signifiques tot per mi", plena de vitalitat estripes el paquet que espera pacient a la teva mirada. És un vestit de flors i només veure'l ja ets al bany posant-te'l. No et fa res que tots els homes et mirin,

i en acabar el sopar vas sortir fora, plovia. Vas apujar els braços i vas començar a córrer, et vas girar i em vas dir "Tot dura massa poc..." i jo no et vaig voler creure. Mentre érets fora, rebent l'aigua de la pluja amb un somriure que encara ara m'escalfa l'ànima, vaig tornar al restaurant i vaig agafar el paper per escriure amb lletra petita sota les paraules ja escrites "estàs tan bonica regant les flors del teu vestit..."