em despertes a les 6 de la matinada i em xiuxiueges amb emoció que la lluna ens vigila per la finestra, després de fer les nostres previsions i deduir que aquesta nit no hi seria, però com no, ella ens sorprèn, es clar... i em giro, plena de somriure i et faig un petó, recordant encara la música de la teva respiració i pensant que és una llàstima que l'aire que et surt d'entre els llavis no utilitzi paraules, perquè el seu ritme i la seva força oloraven intensament a poesia...
Amb les mans tapant-me la cara.....
ResponEliminadelesparaules