Foscor

Tenim una guitarra a casa, que potser la meva mare s'animaria a agafar i ens tocaria després de tants anys i potser cantaríem lluny del caos extern, podríem jugar a trobar paraules relacionades temàticament, encadenant-les amb la última-primera lletra, podríem per primer cop, seure tots junts i parlar del que mai hem parlat, a mode de joc, un jo mai mai familiar, sense alcohol, però amb curiositat, saber la felicitat que van tenir en casar-se i les seves pors, el dia més tendre de les seves vides i l'experiència que més els ha marcat mai, podríem jugar a l'assassí, a fet i amagar, ens podríem interpretar els somnis, escoltar quin soroll fa cadascun de nosaltres mentre dorm i preguntar a l'adormit què està somiant, capbussar-nos dintre el somni i nadar en un mar psicològic ple de fantasia, escalar l'arc de Sant Martí i observar l'oceà des del cim de colors, apagar els incendis de tots els castells del món i potser recrear un somni passat, en el que quan tu em cridessis pel nom, en comptes de seguir caminant, em giraria, t'allargaria la mà i t'ajudaria a sortir de l'aigua.

Potser la foscor podria canviar alguna cosa, potser quan tornés la llum tot tornaria a ser igual... però sincerament? no ho crec.