hi ha un home que llegeix dret a la platja. llegeix d'esquenes al mar, com si la bellesa del blau que s'apaga pogués ofegar-lo lluny de les grogues pàgines que el sostenen. de tant en tant es gira i dissimuladament s'omple els ulls d'aigua per a seguir llegint. és un moviment lleuger, ràpid. resta aparentment immòbil durant una eternitat feta minuts, tan sols les mans són capaces de vèncer la rigidesa de qui es resisteix, però se li escapa la invisibilitat del bategar del cor. a kilòmetres de distància se'l sent bategar al ritme de les onades, sístole, diàstole, sístole, diàstole, i la sorra que s'empassa el mar, i les paraules que es cruspeixen la sang de les artèries. és la lluita de qui no vol i pot, de qui vol i no deu, de qui jeu a la vora de l'abisme amb els ulls tancats i els braços estesos i davant els ulls un llibre que no s'atura, unes pàgines que no deixen d'avançar, unes onades que no abandonen, que no deixen de temptar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada