fàcil

és fàcil mirar fotografies, passar-se el dia endreçant l'ordinador i apilar els plats per quan faci menys fred. deixar la roba girant a la rentadora i sentir-ne la força centrípeta. creure's que no passa res per tornar a mirar aquella foto, no adonar-se'n i haver-les mirat totes. és fàcil dir que vols. és fàcil pensar que no passaria res si. és fàcil creure que l'ordre exterior es comporta per analogia amb el teu interior. és fàcil dir que vols i deixar que el temps s'emporti el pots. és fàcil escriure i que ningú sàpiga què escrius. parlar i que ningú sàpiga què dius. callar. és fàcil callar i excusar-te. callar i recollir arguments al teu favor. convèncer l'adversari. l'àrbitre xiula i el contrincant descansa al fons del tatami. és fàcil fer de. i perdre's tants cops en un dia que et convences que el més fàcil és deixar de ser tu... adonar-se'n que és tan fàcil com ser tu. que és tan fàcil mirar fotografies com escórrer el record de les vísceres. vestir-se i sortir al carrer a córrer. escalfar-te les mans. rentar els plats. 

Tret de sortida

Que el dia passi, que es faci plural, infinit, que em faci l'amor dintre i fora de l'aigua, que amagui flora i fauna, que sigui passadís d'humans que caminen mar endins, que llueixi la lluna a l'horitzó i me la porti a cada onada, que s'encenguin els colors de la tardor i hi cremi el fred incipient de l'hivern que despulla les paraules, que caigui, que aparegui, que esdevingui, que sigui, que no s'aturi, que la meva quietud no confongui. 

Bany literari

hi ha un home que llegeix dret a la platja. llegeix d'esquenes al mar, com si la bellesa del blau que s'apaga pogués ofegar-lo lluny de les grogues pàgines que el sostenen. de tant en tant es gira i dissimuladament s'omple els ulls d'aigua per a seguir llegint. és un moviment lleuger, ràpid. resta aparentment immòbil durant  una eternitat feta minuts, tan sols les mans són capaces de vèncer la rigidesa de qui es resisteix, però se li escapa la invisibilitat del bategar del cor. a kilòmetres de distància se'l sent bategar al ritme de les onades, sístole, diàstole, sístole, diàstole, i la sorra que s'empassa el mar, i les paraules que es cruspeixen la sang de les artèries. és la lluita de qui no vol i pot, de qui vol i no deu, de qui jeu a la vora de l'abisme amb els ulls tancats i els braços estesos i davant els ulls un llibre que no s'atura, unes pàgines que no deixen d'avançar, unes onades que no abandonen, que no deixen de temptar.

bany de tardor

de l'aigua del mar, cel i ulls escalfant com una paraula estranya, tot allò que s'hi vulgui apropar...
(sí... la paraula estranya és flassada...)

i per què no ho fas?

lleugera com una fulla de tardor et sostinc la pell com si en un segon pogués desprendre's del teu somriure. M'empasso l'aire que s'ha escapat de la nit i li demano al temps que sigui compassiu, és fàcil parlar una nit quan la son comença a abraçar els sentits, més fàcil és trobar motius per seguir uns llavis que busquen i un "ho sento" que s'amaga... i el matí torna, entre gotes que no s'atreveixen a ser pluja i el sol que no té valor per enlluernar els carrers. Hi ha interrogants i punts suspensius, propòsits i editorials, nosaltres, que sí, nosaltres, sense saber on, però nosaltres, sota les gotes que es precipiten víctimes de la gravetat i escuts que conten fins a 12.

pi ri pi ri pi ri pi ri...

mentre ballo per la nit tornant a casa al ritme d'uns dits que imagino abraçant el món sencer penso en que no en sé gaire de les Lleis Universals, i que fa molt temps que em crec lluny del que sóc, que ja és hora de tornar, què boniques que estan les fulles al terra, no? dansant al ritme dels meus pensaments... què egocèntrica, però m'ho permeto, que la música vull pensar que va molt més enllà de les matemàtiques, del comptar... que és connexió  i ulls que s'obren i es tanquen, somriure que es desperta i mans que s'enlairen, que persegueixen i que estimen, que abracen el món sencer al ritme de la música... i a mi també, ja sóc a prop... dins... i desapareixo per ser-ho tot.

Cançó pel dia d'avui

Octubre comença amb aniversari i comiats radiofònics... i continua amb fred, grip, tardor, viatges, castanyes, medicina i ulls allargats.

foscor per llum

benvinguda tardor... l'etern floriment ha estat emocionant, però ja enyorava el recolliment al que conviden els dies de foscor creixent...

                                                                                             i les castanyes...