diumenge, 31 de desembre de 2017

17...

t'emportes el melic 17 i a mi tan sols em resten els punts suspensius per retenir el que em vas prendre. no em queda cap línia, ni corda, ni llaç i el 18 atropella. que sigui millor, diuen. però jo no vull que el 17 passi. no vull convertir un número en un punt d'inflexió. tinc por al temps i perdo l'esperança més sovint del que voldria. no sé com fer-ho per somriure't 18 si em permeto plorar. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada