Sentinella

Quan a les 4 del matí s'atura el plor i et pregunta si la vida té sentit te n'adones que no estaries millor dormint.

Endavant

Tan fàcil com creure's cada passa errada és creure's l'afirmació negada.

Revolucionats

Nosaltres viurem la revolució, Ester, nosaltres la viurem!. Apareixien aquestes paraules sobre la taula i impactaven en tu. No sabies que era aquesta l'espurna que esperaves fins que t'ha rebentat els timpans. No sabies tampoc que les teves pors, els teus anhels i la teva utopia silenciosa pogués ser tot alhora cridat en una sola frase. En boca aliena. Amb força. I credibilitat. Has passejat tots els interrogants sobre superfícies infinites i no n'hi ha ni un de sol que es sostingui dempeus. A veure qui amaga l'emoció. A veure qui espera l'escenari. A veure qui pot provocar-la. 

Dir prou

Una mà t'abraça i tu no saps com t'has pogut fer tan petita per a cabre-hi dins. La força del gest et pren l'emoció continguda a l'estómac i l'empeny cap a fora, la retens a la gola i a canvi et disfresses de somriure. L'has perfeccionat molt tu el teu somriure, però les paraules et despullen quan la mà parla. "Digues prou" et diu, i t'ho reitera amb l'estranya tendresa d'un imperatiu. Cauen les disfresses i et respires la pell, restes tu, tan sols tu i les teves ganes de dir prou. Sense saber ben bé a què...

Carta vuitena

Potser tot allò que ens sembla terrible no és altra cosa, en el fons del fons, que un desemparament que ens demana auxili. 

Per això cal que no s'espanti, estimat senyor Kappus, si davant de vostè es dreça una tristesa tan gran com mai no l'ha sentida, si un neguit, com llum o ombra de núvols, passa per les seves mans o pel damunt de totes les seves activitats. Ha de pensar que hi ha alguna cosa en vostè que esdevé, que la vida no l'ha oblidat pas, que és en bones mans i que aquestes mans no el deixaran. Per què voldria excloure de la seva vida tot neguit, sofriment, o malenconia si ignora com treballen en vostè totes aquestes embranzides? Per què vol obsessionar-se amb la pregunta per llur origen i sentit? Vostè sap prou bé que es troba en un estat de transició i que res no desitjava tant com transformar-se. Ara bé, si en la seva evolució pateix alguna molèstia, pensi que la malaltia és el mitjà gràcies al qual l'organisme s'allibera del que li és estrany; cal, doncs, ajudar-lo a estar malalt, a fer que pateixi tota la malaltia, a fer que esclati. Així farà progressos i anirà endavant. Estimat senyor, en vostè ocorren ara tantes coses! Li cal ser molt pacient, com un malalt, i ben refinat, com un convalescent, perquè potser és tant l'un com l'altre. Encara més, vostè és també el metge que el vigila. I en totes les malalties hi ha molts dies en els quals el metge no pot fer altra cosa que esperar. I això és el que, sobretot, ha de fer com a metge que el guareix.

Cartes a un jove poeta, Rainer Maria Rilke

Atenció,

el color dels ulls ja no és genètic.

Flexibilitat

ara va, i els xinos diuen que 1 + 1 = 3!

La mateixa realitat

avall, aigua, tou, curt, declivi, dreta, descans, descens, estret, final, fred, enfonsar-se, insuficiència, interior, hivern, negatiu, nit, parell, foscor, passiu, petit, pesat i terra no existeixen sense amunt, foc, dur, llarg, abundància, esquerre, treball, ascens, ample, inici, calor, surar, excés, exterior, estiu, positiu, dia, imparell, lluminositat, actiu, gran, lleuger i cel.

creuant oceans...

                                   arriben paraules conegudes, de terres familiars, amb notícies esperades...

de la utilitat de la malaltia

"...els malalts i les seves malalties em suggereixen pensaments que altrament potser no tindria. Tant és així que, igual que Nietzsche, em sento obligat a preguntar-me: Pel que fa a la malaltia, no ens sentim gairebé temptats de plantejar-nos si podríem viure sense ella?, i a pensar que els interrogants que planteja són fonamentals per naturalesa."