divendres, 31 d’agost de 2012

Agost...

amb ganes de veure la tan perseguida lluna en la seva plenitud, i que surti el sol que la segueix i amb ell poder tornar a cantar allò que diu... que arribi l'agost, vital i enganxós, per treure'ns les presses i recuperar la tendresa del món...

dimecres, 29 d’agost de 2012

Llunera

una ombra esboça paraules amb fingida seguretat sota un cel il·luminat per un taronja lunar, va sí, que la realitat és la que volem que sigui... fluïm entre bany clorat i pinassa peculiar, tot és un joc i alhora et miro i sento maduresa, un sentiment que he sentit crèixer, canviar... m'espanta? clar que sí... ja ho saps, que sóc i aparento, i el pitjor és que m'ho crec... i les hores passen... i què farà la lluna ara mateix? aixeco el cap i no la veig, però no em fa res, la sento dintre meu, amb una intensitat imperdonable...

dissabte, 25 d’agost de 2012

anda, anda, anda...

"Si estás comiendo, come, y si estás vistiéndote, vístete, y si estás andando por la calle, anda, anda, anda..., pero no pienses en otra cosa, haz únicamente lo que estás haciendo, no huyas de lo que estás haciendo, no huyas de los hechos, no los llenes de tantos significados, símbolos, sermones y advertencias. Vívelos sin alegorías, vívelos con mente receptiva de instante en instante." 

Tots els colors...

 

Com si sabés que sóc jo,
el mar em vol, sempre em vol.

instintivament...

aquesta nit t'he acariciat en el volant del cotxe...

divendres, 24 d’agost de 2012

de ment

m'al·lucina la ment... i no parlo de cervell, tot i no saber ben bé on rau la diferència... últimament em costa molt debatre, sóc de reacció lenta i paraules poc elaborades que sorgeixen independentment a la meva voluntat... no m'entenc molts cops, no entenc quin poder té la nit per fer-nos tan diferents al dia... i estic descobrint, per primer cop, que la lluna pot pondre's a les 19.00, però que el seu ball horari és molt més anàrquic que el solar, molt més discret ell, de minut en minut... la lluna, en canvi... hi ha qui l'anomena "puta merda d'escletxa al cel", astre sense vida i qui ni tan sols la busca, però jo... jo arribo a qüestionar-me si l'efecte mental nocturn és igual si hi ha lluna com si no, de què depèn? de la foscor? cansament? recolliment? com pot una persona confondre la seva dona amb un barret? deixar de tenir continuïtat de pensament fins que es troba en un estat elevat de consciència, connectat espiritualment o concentrat en una demanda interior? com podem sentir el nostre cos amb la vista? per què emmalalteix la ment?